Hi ha ciutats que porten noms que ens resulten familiars, però que es troben a milers de quilòmetres de distància. Una d’elles és Barcelona, a l’est de Veneçuela, una ciutat que deu el seu nom a un català nascut a Piera, a l’Anoia.
Es tracta de Joan Orpí i del Pou, també conegut com a Juan de Orpín o Juan Urpín, un advocat, militar i explorador que va arribar a Amèrica al segle XVII i que acabaria tenint un paper destacat en la colonització de l’actual territori veneçolà. Va néixer a Piera l’any 1593 i va morir el 1645 a la ciutat que ell mateix havia fundat.
Després de diversos anys de conflictes i litigis per obtenir el dret a explorar i colonitzar aquell territori, Orpí va reprendre la seva expedició. El 12 de febrer de 1638 va fundar, a la zona del riu Neverí, Nueva Barcelona del Cerro Santo. Aquella primera fundació és l’origen de l’actual Barcelona veneçolana.
El nom no era casual. Orpí va batejar la nova ciutat en record de Barcelona, la ciutat catalana, i també va fundar altres assentaments amb noms que evocaven Catalunya, com Nueva Tarragona.
Però el projecte d’Orpí anava més enllà dels noms. El territori que administrava va arribar a ser conegut com a Nueva Cataluña, una denominació que ell va intentar consolidar per a aquella nova jurisdicció. Les autoritats de la Corona, però, no van arribar a ratificar oficialment aquest nom.
Amb el temps, Barcelona es convertiria en un important centre de la zona oriental de Veneçuela. La seva vinculació amb Catalunya no es va limitar al nom de la ciutat. Durant el període colonial hi va haver una notable presència de catalans, especialment de comerciants i missioners, que van contribuir al desenvolupament de la ciutat i del territori. Un estudi publicat per Cambridge University Press descriu Barcelona com un important enclavament de presència i influència catalana a la Veneçuela colonial.
La ciutat també va viure moments molt convulsos durant les guerres d’independència veneçolanes. L’any 1817, Barcelona va ser escenari d’un dels episodis més tràgics del conflicte: l’assalt a la Casa Fuerte, on es van refugiar habitants de la ciutat. L’enfrontament va acabar amb una matança i va afectar especialment la comunitat catalana que hi vivia.
Avui, Barcelona és la capital de l’estat d’Anzoátegui i una de les principals ciutats de l’est de Veneçuela. Han passat gairebé quatre segles des que Joan Orpí va fundar aquella Nueva Barcelona del Cerro Santo, però el nom continua recordant el vincle amb la ciutat catalana que li va donar origen.
Potser és una d’aquelles petites històries que ens fan mirar el mapa d’una altra manera: a l’altra banda de l’Atlàntic, enmig de la història de Veneçuela, hi trobem una Barcelona que va néixer de la iniciativa d’un català i que encara avui conserva, en el seu propi nom, aquella petjada.
Fonts consultades:
- Gran Enciclopèdia Catalana: «Nueva Barcelona».
- Fundación Empresas Polar: Diccionario de Historia de Venezuela, «Orpín, Juan de».
- Nikita Harwich, Barcelona beyond the Seas. A Catalan Enclave in Colonial Venezuela, European Review, Cambridge University Press.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada