Sabies que Melilla és una de les ciutats amb més edificis modernistes de tot l’Estat? Amb 148 construccions d’aquest estil, només la superen Barcelona i València. Però el més sorprenent és que gran part d’aquest patrimoni es deu a un sol arquitecte nascut a Barcelona: Enrique Nieto y Nieto.
Nieto va ser un arquitecte barceloní imaginatiu i precoç que, abans de partir cap a Melilla, es va moure entre els grans mestres del modernisme. Va tenir com a professor a Lluís Domènech i Montaner, i com a companys de promoció a figures cèlebres com Josep Maria Jujol, Rafael Masó o Josep Maria Pericas. A més, va col·laborar amb Gaudí en les obres de La Pedrera entre 1906 i 1909, fins que, amb només 25 anys i acabat de titular-se, va decidir traslladar-se a Melilla.
Aquesta decisió va arribar en un moment de gran tensió social a Barcelona, amb la guerra contra el Marroc a punt d’esclatar. De fet, l’embarc de tropes cap a Melilla va desencadenar pocs dies després la coneguda Setmana Tràgica, durant la qual van cremar desenes de convents i esglésies a la ciutat.
A Melilla, Enrique Nieto no només va deixar-hi petjada: la va transformar. Va ser arquitecte municipal i va signar més de 1.000 projectes, molts d’ells veritables joies del modernisme i de l’art déco, que encara avui defineixen l’estètica única de la ciutat.
Passejant pels carrers de Melilla, es poden descobrir autèntiques meravelles que duen la seva signatura:
- La Casa Francisco Garcés, amb uns esgrafiats i detalls modernistes exquisits.
- L’edifici de La Reconquista (1914), amb una espectacular porta art déco i ceràmiques vidriades.
- La Casa David Melul (1917), considerada una de les més espectaculars de Nieto, amb balcons mirador i decoració de ‘putti’ (angelets sense ales).
- El Palau de l’Assemblea (antic Ajuntament), una mostra clara de l’elegància art déco.
- El bar El Caracol Moderno, l’antic Hotel Reina Victoria (avui Casa de Cristales) i el Cine Monumental, entre d’altres.
També destaca un curiós edifici d’estil sezession (una variant vienesa del modernisme) construït el 1911 a la plaça d’Espanya, que enriqueix encara més aquest conjunt arquitectònic tan singular.
L’obra de Nieto va coincidir amb l’edat d’or de Melilla, que es va prolongar fins a la Guerra Civil. El creixement econòmic i la voluntat de modernització van fer possible que la ciutat apostés per un urbanisme valent i ambiciosament estètic. I gràcies a això, avui Melilla conserva un dels patrimonis modernistes més rics i desconeguts de la península.
Redescobrir Enrique Nieto és, en definitiva, entendre que el modernisme no es va quedar només a Catalunya. Va viatjar, es va transformar i va arrelar a la riba sud del Mediterrani gràcies a arquitectes com ell, que van saber combinar l’herència catalana amb l’esperit local.
Adaptació de la font original: melillasefarad.es – Enrique Nieto.
Imatges extretes de l’article publicat el 19 d’agost de 2006 (p. 43), amb detalls dels edificis més emblemàtics de l’arquitecte. https://www.tatecabre.com/wp-content/uploads/tate31.pdf
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada