Els jueus catalans a Roma: la memòria de la Scola Catalana

 

Antiga sinagoga del gueto de Roma (les Cinque Scole), abans de la seva demolició. Segle XIX. Font: Viquipèdia.

Quan pensem en la història dels jueus catalans, sovint pensem en els calls de Barcelona, Girona, Lleida o altres ciutats de la Corona d'Aragó. Però la seva història també es va estendre molt més enllà de Catalunya.

A partir de les persecucions i massacres de 1391, molts jueus procedents dels territoris de la Corona d'Aragó van abandonar les seves ciutats i es van dispersar per diferents indrets de la Mediterrània. Alguns van arribar a Itàlia i, entre altres ciutats, a Roma, on ja existia una comunitat jueva.

Amb el temps, els jueus procedents de Catalunya van arribar a organitzar-se com una comunitat pròpia i van crear la seva pròpia sinagoga: la Scola Catalana.

Una comunitat catalana a Roma

La presència de jueus catalans a Roma està documentada almenys des del segle XV. Un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona assenyala que ja l'any 1471 hi havia a Roma diverses sinagogues vinculades als diferents grups jueus que convivien a la ciutat, entre elles la dels catalans.

La comunitat catalana disposava de les seves pròpies institucions i de la seva sinagoga, coneguda com a Scola Catalana. El terme «catalana» feia referència tant a l'origen dels seus membres com a la litúrgia que practicaven.

Un document del 12 d'octubre de 1517 confirma l'existència de la comunitat jueva catalana de Roma. En aquell document, diversos membres actuaven com a representants de la Communitas Hebreorum Cathalanorum i adquirien una propietat situada al barri de Sant'Angelo, adjacent a la seva sinagoga.

Dos anys més tard, el 1519, el papa Lleó X va autoritzar els jueus de la nació catalana residents a Roma a construir una sinagoga i a celebrar els seus serveis religiosos mantenint el seu propi ritual. La documentació també esmenta la comunitat catalana i aragonesa que ja existia a Roma.

Les Cinque Scole

L'any 1555, el papa Pau IV va establir el gueto de Roma i va obligar la població jueva a concentrar-se en una zona determinada de la ciutat.

A partir d'aquell moment, les diferents comunitats jueves van haver d'unificar els seus espais de culte. Es va crear una única sinagoga amb cinc oratoris, cadascun corresponent a un ritu diferent: la Scola Tempio, la Scola Nova, la Scola Siciliana, la Scola Castigliana i la Scola Catalana.

Aquest conjunt acabaria sent conegut com les Cinque Scole, les cinc escoles o sinagogues del gueto de Roma.

La Scola Catalana formava, per tant, part d'un dels principals espais de la vida religiosa jueva de Roma durant segles.

La petjada que ha arribat fins avui

Les antigues Cinque Scole ja no existeixen com a conjunt de sinagogues, però la seva memòria no ha desaparegut.

El Museo Ebraico di Roma conserva una important col·lecció de peces procedents de les antigues escoles, i entre elles hi ha nombrosos objectes que provenen específicament de la Scola Catalana.

Un dels exemples més interessants són les mappòt, peces tèxtils utilitzades en la litúrgia jueva. El catàleg oficial del Museu Ebraic conserva una mappà procedent de la Scola Catalana, datada l'any 1835, amb una inscripció que identifica la seva procedència de la Scola Catalana Aragonesa.

Però aquesta no és una peça aïllada. El museu conserva també mappòt procedents de la Scola Catalana datades als segles XVII i XVIII, així com altres peces dels segles XVIII i XIX.

Aquests objectes són especialment valuosos perquè permeten veure que el nom de la Scola Catalana no és només un record transmès per la historiografia: apareix escrit en els mateixos objectes que formaven part de la vida religiosa de la comunitat.

Via Catalana

Hi ha encara un altre element que ens crida l'atenció quan recorrem aquesta zona de Roma: la Via Catalana.

El Museu Ebraic de Roma té actualment la seva adreça a Via Catalana, al costat del complex de la Gran Sinagoga.

El nom del carrer constitueix avui un record visible de la presència catalana que va formar part de la història del barri jueu de Roma. No cal, però, atribuir-li un origen concret que les fonts consultades no expliquen amb prou detall: el que sí que està perfectament documentat és l'existència de la Scola Catalana i la seva vinculació amb aquest antic món jueu romà.

És curiós pensar que, enmig de la Roma actual, encara podem trobar un nom que ens porta fins a una comunitat jueva catalana que va existir a la ciutat fa més de cinc segles.

Una memòria que no ha desaparegut

La història dels jueus catalans a Roma és una història de migracions, identitat i continuïtat.

Després de les persecucions medievals, jueus procedents dels territoris catalans van arribar a diferents ciutats italianes. A Roma van crear la seva pròpia comunitat, van mantenir el seu ritual i van disposar d'una sinagoga pròpia.

Amb el pas del temps, aquella Scola Catalana va deixar de funcionar com a institució independent, però la seva memòria ha arribat fins als nostres dies.

La podem trobar en els documents del segle XVI, en la història de les Cinque Scole, en el nom de la Via Catalana i, sobretot, en les peces que conserva actualment el Museo Ebraico di Roma.

Potser el més sorprenent és precisament això: que una comunitat desapareguda fa temps encara pugui explicar-nos la seva història a través d'un carrer i d'uns objectes que han sobreviscut al pas dels segles.

Fonts consultades:

- Universitat Autònoma de Barcelona – Litúrgia de l'alteritat: la descripció del Ghetto de Roma i de l'Scola Catalana.

- Museo Ebraico di Roma – Catàleg de les peces procedents de la Scola Catalana.

- Museo Ebraico di Roma – informació sobre el patrimoni de les antigues Cinque Scole.

Fotografia històrica de la Via Catalana al gueto de Roma, poc després de la seva transformació urbanística. Segle XX.  Font: VilaWeb. Article original