Els jueus catalans a Roma: memòria d’una presència influent

 

Antiga sinagoga del gueto de Roma (les Cinque Scole), abans de la seva demolició. Segle XIX. Font: Viquipèdia.

Durant l’edat mitjana, molts jueus catalans van destacar en el camp del pensament, la ciència i les humanitats. Figures com Mossé ben Nahman (Ramban), Salomó ben Adret o Cresques Abraham formen part d’aquesta elit intel·lectual que va contribuir de manera decisiva al desenvolupament cultural europeu a partir del segle XIII.

Tanmateix, aquest esplendor es va veure interromput per una creixent hostilitat cap a les comunitats jueves, especialment arran de la Pesta Negra del segle XIV, quan sovint se’ls assenyalava com a culpables de la tragèdia. Això va desencadenar persecucions violentes com les que van patir els calls de Barcelona i Girona l’any 1391. Davant d’aquestes massacres, molts jueus catalans van optar per emigrar, i un nombre significatiu va establir-se a Itàlia, especialment a Roma.

A la capital italiana, els jueus procedents de la península Ibèrica –anomenats sefardites– es van afegir a la comunitat jueva romana, la més antiga d’Europa. Amb la promulgació del ghetto jueu per part del papa Pau IV l’any 1555, cinc escoles jueves van compartir un mateix espai a la Piazza delle Cinque Scole: la castellana, la siciliana, les dues judeoromanes i la catalana. Aquesta darrera va destacar per la seva bellesa arquitectònica, però malauradament es va perdre quan, a finals del segle XIX, amb la unificació d’Itàlia i la desaparició dels Estats Pontificis, els edificis del ghetto van ser enderrocats.

Amb la proclamació del nou estat italià, la comunitat jueva de Roma va recuperar llibertats i va poder construir un nou temple monumental: la Gran Sinagoga de Roma (1904), ubicada a l’antic espai del ghetto. El carrer que la connecta amb la piazza de les Cinque Scole fou batejat amb un nom simbòlic: via Catalana, en homenatge a la rellevància històrica dels jueus catalans a la ciutat.

Actualment, la Gran Sinagoga allotja també el Museu Jueu de Roma, que conserva peces valuoses de les antigues escoles, entre les quals destaquen objectes litúrgics dels segles XVI i XVII provinents de l’Escola Catalana: una arca, columnes amb capitells corintis, marbres i una font per a les ablucions.

Tot i l’assimilació lingüística amb el pas del temps, alguns membres de la comunitat jueva de Roma continuen, segons el rabí en cap de la ciutat, recitant oracions en català antic, mantenint així viva una herència que forma part indissoluble del llegat sefardita i català a la diàspora.

Font consultada: Dies Moratilla, Ignasi. La via Catalana de Roma. Petjada Catalana, 26 de juliol de 2017. https://www.petjadacatalana.com/la-via-catalana-de-roma/

Fotografia històrica de la Via Catalana al gueto de Roma, poc després de la seva transformació urbanística. Segle XX.  Font: VilaWeb. Article original