![]() |
| Vistes de l'Alguer i el Bastió de Ponent (Xilografia, any 1901) Autor desconegut. Viquipèdia. |
L’Alguer és molt més que una bonica ciutat costanera de Sardenya. És un dels llocs més sorprenents on encara ressona la llengua catalana, herència d’un passat que la connecta directament amb la Corona d’Aragó. Aquest article fa un recorregut per la seva història, la pervivència del català alguerès i les expressions culturals que fan d’aquesta ciutat un espai únic.
Una història catalana a Sardenya
La presència catalana a l’Alguer es remunta al segle XIV. L’any 1354, després de diverses disputes i revoltes, la ciutat fou conquerida per les tropes del rei Pere el Cerimoniós, de la Corona d’Aragó. Després de la conquesta, la població local fou expulsada i l’Alguer fou repoblat amb catalans, principalment procedents del Penedès i del Camp de Tarragona.
Aquests nous habitants hi van portar la seva llengua, la seva cultura i les seves institucions. Durant segles, l’Alguer va formar part dels territoris de la Corona catalanoaragonesa i l’empremta catalana s’hi va mantenir viva, especialment en la llengua i en les tradicions.
Tot i els canvis polítics que es van produir al llarg dels segles, aquesta herència no va desaparèixer i encara avui forma part de la identitat cultural de la ciutat.
L’alguerès: un català amb accent mediterrani
El català que es parla a l’Alguer és conegut com a alguerès, una varietat del català que ha evolucionat al llarg dels segles en contacte amb altres llengües, especialment el sard i l’italià. Aquesta evolució li ha donat unes característiques pròpies que el diferencien d’altres varietats del català.
Tot i que el nombre de parlants ha disminuït notablement al llarg del segle XX i que actualment l’italià és la llengua dominant, encara es pot sentir parlar alguerès a la ciutat i continua present en activitats culturals i iniciatives de recuperació de la llengua.
També hi ha institucions i entitats que treballen per mantenir-lo viu, amb cursos, activitats educatives i altres iniciatives destinades especialment a les noves generacions. En els darrers anys, fins i tot s’han impulsat nous recursos per facilitar l’aprenentatge de l’alguerès.
Cultura i tradicions: una barreja única
La cultura algueresa és un mirall del seu passat català, però també de la influència sarda i italiana que ha rebut al llarg dels segles. Aquesta barreja es pot observar en la gastronomia, en la música tradicional, en les festes i en diferents expressions de la vida cultural de la ciutat.
La Setmana Santa és una de les tradicions que encara conserva una gran força, amb processons i celebracions que formen part del patrimoni cultural alguerès.
També destaca la celebració de Sant Jordi i les diverses iniciatives culturals que mantenen el contacte entre l’Alguer i els altres territoris de parla catalana.
L’Alguer és un d’aquells llocs on la història es pot reconèixer encara avui en una llengua, en els carrers i en les tradicions. Una ciutat que conserva una part d’aquell passat català que, segles després, continua formant part de la seva identitat.
Fonts consultades: Enciclopèdia Catalana i Generalitat de Catalunya, entre altres fonts històriques i lingüístiques sobre l’Alguer.
![]() |
| Vista de l’Alguer des del mar, amb la Torre de Sulis en primer terme i el centre històric al fons. North Sardinia 2024 – Alghero. Font: www.citalia.com |
.jpg)

Comentaris
Publica un comentari a l'entrada