L’Alguer: una ciutat catalana al cor de la Mediterrània

Vistes de l'Alguer i el Bastió de Ponent (Xilografia, any 1901) Autor desconegut. Viquipèdia.

L’Alguer és molt més que una bonica ciutat costanera de Sardenya. És un dels llocs més sorprenents on encara ressona la llengua catalana, heretatge d’un passat que la connecta directament amb la Corona d’Aragó. Aquest article fa un recorregut per la seva història, la pervivència del català alguerès i les expressions culturals que fan d’aquesta ciutat un espai únic al món.

Una història catalana a Sardenya

La presència catalana a l’Alguer es remunta al segle XIV. L’any 1354, després de diverses disputes i revoltes, la ciutat fou conquistada per les tropes del rei Pere el Cerimoniós, de la Corona d’Aragó. Després d’aquesta conquesta, gran part de la població local fou expulsada i substituïda per colons provinents principalment de Catalunya (sobretot de zones com Tarragona, Lleida o Barcelona).

Aquests nous habitants van portar-hi la seva llengua, la seva cultura i les seves institucions, i durant segles l’Alguer va mantenir un fort vincle amb Catalunya. Tot i formar part de diversos dominis polítics al llarg del temps (espanyols, austríacs i finalment italians), l’empremta catalana s’hi va mantenir viva, especialment en la parla i en les tradicions.

L’alguerès: un català amb accent mediterrani

El català que es parla a l’Alguer és conegut com a alguerès, una varietat molt particular i arcaïtzant que ha conservat trets lingüístics propis del català del segle XIV, barrejats amb influències del sard i l’italià.

Tot i que el nombre de parlants ha disminuït notablement al llarg del segle XX, encara avui es pot sentir parlar alguerès als carrers, en cançons populars i en actes culturals. A més, hi ha una creixent voluntat institucional i ciutadana de revitalitzar-lo: es fan cursos, activitats per a infants, festivals i fins i tot s’ha introduït en algunes escoles.

Institucions com l’Escola de Alguerés Pasqual Scanu, i iniciatives com la Setmana Santa algueresa, on les processons es fan en català, ajuden a mantenir viu aquest tresor lingüístic.

Cultura i tradicions: una barreja única

La cultura algueresa és un mirall del seu passat català, però també de la influència sarda i italiana que ha rebut al llarg dels segles. Es nota en la gastronomia (on conviuen plats de peix, dolços típics i influències de la cuina catalana), en la música tradicional i en les festes religioses.

Una de les manifestacions més impressionants és la Setmana Santa, declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat, que es viu de manera molt intensa, amb processons plenes de devoció i elements simbòlics d’arrel catalana.

També destaca la celebració de la Diada de Sant Jordi, en què es fa intercanvi de llibres i roses, o el Festival del cinema català a l’Alguer, que mostra la voluntat de mantenir el diàleg cultural amb els territoris de parla catalana.

L’Alguer és un petit miracle cultural, un lloc on el passat medieval català encara es fa present en la parla, en les cançons i en l’ànima dels seus habitants. Una ciutat per visitar, però també per estimar i protegir, com a part d’aquest ric mosaic que és la cultura catalana arreu del món.

Informació basada en fonts històriques i lingüístiques sobre l’Alguer, com ara l’Institut d’Estudis Catalans, la Generalitat de Catalunya i publicacions acadèmiques.

Vista de l’Alguer des del mar, amb la Torre de Sulis en primer terme i el centre històric al fons. North Sardinia 2024 – Alghero. Font: www.citalia.com