 |
| Cases de Toloriu (1890-1923) |
A Toloriu, un petit poble del Pirineu català, circula una llegenda que ha despertat la curiositat d’historiadors, veïns i viatgers: la d’una princesa asteca que, després de la conquesta de Mèxic, hauria arribat fins aquí per començar una nova vida lluny del seu imperi enderrocat.
Filla de l’emperador Moctezuma
Segons aquesta tradició, la protagonista és Xipaguazín Moctezuma, presentada com una de les filles de l’emperador Moctezuma II, el sobirà que governava l’Imperi mexica quan Hernán Cortés i els seus homes van arribar a Tenochtitlan el 1519.
La llegenda situa la seva història en els convulsos anys de la conquesta de Mèxic, quan alguns membres de la noblesa mexica van entrar en contacte amb els conqueridors espanyols i, segons diferents relats, alguns haurien acabat viatjant a la península Ibèrica.
Casament amb un noble català
La llegenda explica que Xipaguazín es va casar amb Joan de Grau i Ribó, un noble català, baró de Toloriu i, segons la tradició, un dels homes que hauria participat en l’expedició de Cortés.
Després del casament, Xipaguazín hauria estat batejada amb el nom cristià de Maria i, poc després, la parella s’hauria establert a Toloriu, al cor de la Cerdanya.
Tot i això, cal tenir present que aquests episodis formen part de la tradició i que no existeixen proves documentals suficients que permetin confirmar-los com a fets històrics.
Un rastre gravat en pedra
Tot i la manca de documents que corroborin aquesta història, a l’entrada de l’església de Sant Jaume de Toloriu es pot veure una placa col·locada l’any 1963 que fa referència a la princesa Xipaguazín.
Aquest record físic ha contribuït a mantenir viva la llegenda al llarg dels anys i ha fet que la figura de la suposada princesa continuï formant part de la memòria de Toloriu.
El misteri del tresor perdut
Com tota bona llegenda, aquesta també conté un element de misteri i aventura.
Es diu que la princesa va portar amb ella un tresor asteca i que el va enterrar a prop de la masia de Vima, als voltants del poble. Diverses expedicions, fins i tot protagonitzades per estrangers durant el segle XX, haurien intentat trobar-lo, però mai no s’ha descobert cap indici que permeti confirmar l’existència d’aquest llegendari tresor.
El misteri del possible botí ha contribuït encara més a alimentar la llegenda i a despertar la curiositat de qui s’acosta a Toloriu.
Realitat o mite?
La història de Xipaguazín ha estat qüestionada per historiadors i investigadors, ja que no s’han trobat documents que permetin demostrar de manera concloent el matrimoni amb Joan de Grau ni l’arribada de la princesa a Catalunya.
Això no ha impedit, però, que la història continuï formant part de la memòria popular de Toloriu i que, amb el pas del temps, s’hagi convertit en una de les llegendes més curioses de la Cerdanya.
Una llegenda viva
Sigui realitat, tradició o una barreja de totes dues coses, la història de Xipaguazín Moctezuma connecta dues cultures i dues èpoques molt diferents.
És un relat que barreja amor, política, exili i misteri, i que encara avui desperta la curiositat de qui visita Toloriu buscant rastres d’una princesa que, segons la llegenda, hauria arribat des de l’altra banda de l’Atlàntic fins a aquest petit poble dels Pirineus.
Potser mai sabrem amb certesa què hi ha de realitat darrere de la història de Xipaguazín. Però precisament aquest misteri és el que ha permès que la llegenda continuï viva.
Fonts consultades:
Mèxic Desconegut – La princesa Xipaguazín
Viquipèdia – Xipaguazín Moctezuma
Infobae – Llegenda de la princesa Moctezuma a Catalunya
Cerdanya.org – Llegendes de la Cerdanya
Mèxic Desconegut – La princesa Xipaguazín
Viquipèdia – Xipaguazín Moctezuma
Infobae – Llegenda de la princesa Moctezuma a Catalunya
Cerdanya.org – Llegendes de la Cerdanya
Fotos: Cèsar August Torras. Font: AFCEC.
.jpg) |
| Cases de Toloriu. (1890-1923) |
.jpg) |
| Part de la façana de l'església de Toloriu. (1890-1923) |
DOCUMENTAL
Toloriu és un documental fascinant que combina recerca personal, història i paisatge per explorar la llegenda d’una princesa asteca que va arribar al Pirineu català fa 500 anys. A través de la mirada de la directora mexicana Patricia Ordaz, es convida a reflexionar sobre migració, identitat i pertinença en un poble quasi despoblat que es resisteix a desaparèixer.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada