Els catalans als camps nazis: veus oblidades de la resistència

Els presoners alliberats del camp de concentració de Mauthausen, prop de Linz, Àustria, donen una entusiasta benvinguda als soldats de cavalleria de l'11a Divisió Blindada. La pancarta que hi ha a la paret va ser feta per presoners lleialistes espanyols. Diu "Els antifeixistes espanyols saluden les forces alliberadores". Aquesta imatge és obra d'algun funcionari de les Forces Armades dels Estats Units o del Departament de Defensa, presa per empleats durant el servei oficial. Per això, és una feina del govern federal dels Estats Units, i ha estat alliberada al domini públic. Viquipèdia.

Hi ha històries que, tot i haver passat fa dècades, no haurien de quedar mai en l’oblit. Històries de persones que van patir la guerra, l’exili i, finalment, la deportació als camps de concentració nazis.

Després de la Guerra Civil espanyola, milers de republicans van haver de fugir cap a França. Amb l’ocupació alemanya, molts d’ells van ser capturats i deportats als camps nazis. La majoria dels republicans espanyols deportats van ser enviats a Mauthausen, però també n’hi va haver a camps com Dachau, Buchenwald, Sachsenhausen, Bergen-Belsen o Ravensbrück.

Entre aquests deportats hi havia molts catalans. Homes i dones que havien perdut la seva terra i que, lluny de casa, van haver d’enfrontar-se a unes condicions extremes de fam, treball forçat, malalties, violència i mort.

Un dels principals testimonis d’aquella deportació és el llibre Els catalans als camps nazis, de Montserrat Roig. Publicat el 1977, l’obra va recollir els testimonis de molts supervivents i va contribuir a donar veu a persones que durant anys havien quedat gairebé en l’oblit.

Entre elles hi havia Joaquim Amat-Piniella, escriptor manresà i supervivent de Mauthausen, que va convertir la seva experiència en literatura amb K. L. Reich, una de les obres més importants de la literatura concentracionària europea. Montserrat Roig el va entrevistar mentre preparava el seu llibre sobre els deportats catalans.

També hi trobem Neus Català, nascuda als Guiamets, que va ser deportada al camp de Ravensbrück. Supervivent, va dedicar bona part de la seva vida a mantenir viva la memòria de les dones deportades i de la resistència contra el nazisme. El Banc de la Memòria Democràtica recull la seva deportació i alliberament.

I no podem oblidar Francesc Boix, el fotògraf que va aconseguir salvar i conservar milers de negatius de Mauthausen i que, després de l’alliberament, va declarar davant del Tribunal de Nuremberg. Les seves fotografies es convertirien en una prova documental de gran valor per demostrar els crims comesos al camp.

Però darrere dels noms més coneguts n’hi havia molts altres. Persones que avui només coneixem a través d’un registre, una fotografia, una carta o una Stolperstein davant de la casa on havien viscut.

El Banc de la Memòria Democràtica conserva un cens de milers de catalans i espanyols deportats als camps nazis, amb informació sobre el seu origen, els camps pels quals van passar i, en molts casos, la seva destinació final. És una tasca de recuperació de memòria que continua avui gràcies a la recerca i a la incorporació de noves dades.

Recordar-los no significa quedar-nos atrapats en el passat. Significa entendre què va passar i posar nom a les persones que ho van patir.

Perquè darrere de cada número hi havia una vida, una família, uns somnis i una història.

I mentre continuem explicant aquestes històries, els seus noms no desapareixeran.

Fonts consultades:

Montserrat Roig, Els catalans als camps nazis

Memorial Democràtic – Banc de la Memòria Democràtica

Museu d’Història de Catalunya

Amical de MauthausenGeneralitat de Catalunya – Memòria Democràtica