San Mayol, un tros de Catalunya en plena Pampa argentina

Hi ha llocs que, quan els descobreixes, et fan aturar un moment.

San Mayol és un d'aquests llocs.

Enmig de la immensitat de la Pampa argentina, a la província de Buenos Aires, hi ha un petit poble que guarda una sorpresa difícil d'imaginar: un conjunt de cases que recorden les antigues cases obreres de Catalunya.

És l'anomenada Esquina Catalana, un dels elements arquitectònics més singulars de San Mayol i, probablement, un dels exemples més curiosos de la petjada catalana a l'Argentina.

I precisament buscant fotografies antigues del poble he trobar un vídeo a Instagram, publicat per la Subdelegació de San Mayol, elaborat a partir d'imatges antigues relacionades amb la construcció d'aquest conjunt. Les fotografies formen part de la memòria que conserva el Museu Històric de San Mayol i permeten acostar-nos, d'una manera molt especial, a aquell San Mayol de fa gairebé un segle.

Quan Catalunya va arribar a la Pampa

La història de San Mayol està estretament vinculada a la família Mayol.

El poble va créixer al voltant del ferrocarril i el primer tren hi va arribar l'any 1907, una data considerada oficialment com la fundació de la localitat.

Però la presència catalana hi deixaria una empremta molt més profunda que la d'un simple record familiar.

Entre els protagonistes d'aquesta història hi havia Arsinda Mayol, filla de Felipe Mayol, i el seu marit, Francisco de Masferrer, d'origen català.

Quan una part dels terrenys de la família va passar als hereus després de la mort de Felipe Mayol, Arsinda i Francisco van voler deixar també la seva empremta en aquell paisatge de la Pampa.

I és aquí on neix una de les construccions més sorprenents de San Mayol.

L'anomenada Esquina Catalana

Entre 1934 i 1935 es va construir un conjunt de set habitatges de dues plantes, projectat per Francisco de Masferrer i inspirat en les cases dels barris obrers de Catalunya.

El resultat devia ser especialment sorprenent en aquell entorn.

Cases adossades, de dues plantes, formant un conjunt compacte, amb una arquitectura que evocava un paisatge urbà català però situada a milers de quilòmetres de Catalunya.

La intenció no era només construir habitatges.

Era també conservar una identitat.

Una manera de portar a la Pampa una mica d'allò que els seus promotors havien deixat enrere.

Per això l'anomenada Esquina Catalana té un valor que va molt més enllà de la seva arquitectura. És també el testimoni d'una història d'emigració, de memòria i d'enyorança.

Un barri català a l'altra banda de l'Atlàntic

Quan contemplem fotografies actuals de la Esquina Catalana pot resultar difícil imaginar com devia ser aquell conjunt quan es va construir.

Per això és tan interessant el vídeo que ha recuperat fotografies antigues.

Les imatges ens permeten seguir visualment diferents moments de la construcció i entendre que allò que avui veiem com un conjunt històric va ser, en el seu moment, una obra nova pensada per formar part de la vida quotidiana del poble.

I això és el que més m'ha cridat l'atenció.

No es va construir com un monument.

Eren cases.

Cases on vivien persones, on hi havia famílies i on es desenvolupava bona part de la vida de San Mayol.

Amb el temps, els baixos també van acollir activitats i serveis importants per a la comunitat local, convertint el conjunt en un dels centres de la vida del poble.

Així, aquella arquitectura d'inspiració catalana no era simplement decorativa: formava part de la vida diària dels mayoleros.

Fotografies que recuperen una història

Hi ha fotografies antigues que tenen un valor especial.

No necessàriament perquè siguin espectaculars, sinó perquè ens permeten veure allò que ja no podem contemplar directament. Són petites finestres obertes al passat.

En el cas de San Mayol, aquestes fotografies conservades pel seu Museu Històric adquireixen encara més importància perquè ajuden a reconstruir la història d'un poble petit que ha aconseguit conservar una identitat arquitectònica molt particular.

El vídeo de la Subdelegació de San Mayol permet precisament acostar aquestes imatges a tothom i donar una nova vida a aquella memòria.

San Mayol avui

San Mayol continua sent una localitat petita, però el seu patrimoni ha fet que deixés de ser simplement un punt més del mapa.

Avui forma part de les propostes de turisme rural i cultural del partit de Tres Arroyos, juntament amb altres elements patrimonials com l'estació de ferrocarril, el Museu Històric, les anomenades Cases Inverses, l'església del Sagrat Cor de Jesús i altres edificis històrics.

L'any 2024, el municipi de Tres Arroyos va declarar San Mayol Lloc Històric-Cultural de Valor Patrimonial i Arquitectònic, amb l'objectiu de preservar els seus edificis i respectar-ne els estils originals.

És una manera de reconèixer que la història d'un poble petit també forma part de la història col·lectiva.

I avui, què queda d'aquella Catalunya?

Queda molt més que unes cases.

Queda una història.

Queda el record d'unes persones que, lluny del seu país d'origen, van voler reproduir una part del paisatge que portaven a la memòria.

I queda una arquitectura que, gairebé un segle després, continua sorprenent qualsevol persona que arriba a San Mayol.

Potser aquesta és la part més fascinant de la història.

A la Pampa, on esperaries trobar l'arquitectura pròpia de l'Argentina rural, apareix de sobte una cantonada que ens transporta a Catalunya.

Una petita illa catalana enmig d'un oceà de camps.

Del passat al present

No he pogut trobar una gran quantitat de fotografies antigues de San Mayol disponibles públicament. Però el descobriment d'aquest vídeo m'ha permès veure el poble d'una altra manera.

Les fotografies històriques conservades al Museu ens mostren el procés de construcció.

Les fotografies actuals ens permeten veure què n'ha quedat.

I entre unes i altres hi ha gairebé un segle d'història.

Potser aquesta és la millor manera d'explicar San Mayol: mirant el passat i el present alhora.

Per això les fotografies actuals que acompanyen aquest article no són només imatges d'un poble argentí.

Són el testimoni d'una història catalana que va travessar l'oceà i que, contra tot pronòstic, encara continua dempeus a la Pampa.

Una petita Catalunya a milers de quilòmetres de casa

L'anomenada Esquina Catalana de San Mayol ens recorda que la cultura també viatja.

Viatja amb les persones, amb els records, amb els noms, amb les formes de construir i amb aquella necessitat tan humana de mantenir viu allò que estimem.

I així, a molts quilòmetres de Catalunya, en un petit poble de la província de Buenos Aires, encara podem trobar una cantonada que sembla explicar-nos una història molt nostra.

Una història de Catalunya.

Una història d'Argentina.

I, sobretot, una història de persones.

Fonts i referències: Museu Històric de San Mayol i vídeo difós per la Subdelegació de San Mayol; Turisme de Tres Arroyos; documentació patrimonial de l'Honorable Concejo Deliberante de Tres Arroyos.

Fotografies actuals: Infobae.