Ricard Guillem i la Barcelona de Te daré la tierra

Dibuix atribuït a Agustí Rigalt Cortiella de l'enderroc, el 1876, del Convent de l'Ensenyament o de l'Ensenyança. S'aprecia la profusió d'elements romans. Arxiu Històric de la ciutat de Barcelona.

Quan vaig llegir Te daré la tierra, de Chufo Lloréns, vaig entrar en una Barcelona que encara conservava les seves muralles, els seus carrers estrets i una societat molt diferent de la que coneixem avui.

La novel·la em va portar fins al segle XI i, sobretot, fins a un personatge que em va despertar molta curiositat: Martí Barbany.

Però Martí Barbany no va sortir del no-res.

Darrere del protagonista de la novel·la hi ha un personatge que sí que va existir: Ricard Guillem, un dels prohoms de la Barcelona del segle XI.

I aquí és on la novel·la em va portar una mica més lluny: fins a un indret del Barri Gòtic que avui podem reconèixer per El Paraigua, però que al llarg dels segles ha anat acumulant diferents capes d'història.

Ricard Guillem, el personatge real darrere de Martí Barbany

Te daré la tierra, publicada el 2008, està ambientada en la Barcelona del segle XI, en temps del comte Ramon Berenguer I.

Chufo Lloréns va explicar en diverses entrevistes que el punt de partida del personatge de Martí Barbany va ser precisament Ricard Guillem. L'escriptor havia llegit el treball de l'historiador José Enrique Ruiz-Domènec sobre aquest personatge i va estudiar-ne la vida abans de convertir-lo en protagonista de la seva novel·la.

El mateix Lloréns ho explicava així: havia aprofitat el personatge real per crear Martí Barbany, però a partir d'aquí havia introduït elements inventats. És a dir, Martí Barbany és un personatge literari construït sobre la base d'un personatge històric real.

Això em sembla especialment interessant perquè, quan llegim una novel·la històrica, de vegades no sabem on acaba la realitat i on comença la ficció.

En aquest cas, tenim una pista molt clara.

Ricard Guillem va existir.

I va ser prou important perquè l'historiador José Enrique Ruiz-Domènec li dediqués Ricard Guillem o el somni de Barcelona, publicat per Edicions 62 l'any 2001.

Una Barcelona molt diferent

La Barcelona que trobem a Te daré la tierra és la del segle XI, una ciutat encara tancada dins les seves muralles i molt més petita que la Barcelona actual.

A través de Martí Barbany, Chufo Lloréns ens mostra una ciutat en transformació, amb mercaders, pagesos, jueus, clergues, nobles i persones que intentaven prosperar en una societat que començava a adquirir cada vegada més importància comercial.

El mateix autor explicava que havia triat el segle XI perquè el considerava fonamental per entendre l'evolució de Barcelona i perquè la figura de Ricard Guillem li havia servit com a punt de partida per construir la història.

I és aquí quan una novel·la em torna a portar a un lloc real.

La casa de Ricard Guillem

Ricard Guillem va arribar a ser un personatge important de la Barcelona del seu temps i, segons explica Chufo Lloréns, la seva casa ocupava una extensió considerable, que arribava des de la zona de la plaça de Sant Miquel fins a l'entorn del que avui coneixem com el Pi.

Quan vaig descobrir aquesta dada, vaig començar a mirar aquella zona d'una altra manera.

Avui, en un dels carrers propers a la plaça de Sant Jaume, trobem El Paraigua, al carrer del Pas de l'Ensenyança, número 2.

I aquest lloc també té història.

El convent de l'Ensenyança

El nom del carrer ens dona una pista.

En aquest indret hi havia el convent de l'Ensenyança, relacionat amb la Companyia de Maria, i d'aquí prové el nom actual del carrer del Pas de l'Ensenyança.

Les imatges antigues del convent permeten fer-nos una idea de com era aquest espai abans de la seva desaparició.

Avui, El Paraigua ocupa un edifici que conserva elements antics i que forma part d'aquest conjunt de carrers on la història de Barcelona ha anat deixant diferents capes al llarg dels segles.

És curiós pensar que un mateix indret ens pot portar des de la Barcelona medieval de Ricard Guillem fins al convent de l'Ensenyança i, finalment, fins a l'espai que podem veure avui.

I és precisament aquesta superposició d'èpoques la que em va fer mirar aquest lloc d'una altra manera.

Perquè quan vaig començar a investigar la casa de Ricard Guillem, no imaginava que acabaria descobrint també la història del convent de l'Ensenyança i del lloc que avui ocupa El Paraigua.

Però, i el mur de Ricard Guillem?

Aquí prefereixo anar amb compte.

He trobat referències que relacionen aquest indret amb la casa de Ricard Guillem i també una entrevista en què Chufo Lloréns explica que de la casa del protagonista de la novel·la quedaria un mur al soterrani d'un bar de Barcelona.

Però durant la meva recerca no he trobat documentació que permeti afirmar que el mur que avui es conserva a El Paraigua sigui exactament una part de la casa de Ricard Guillem.

Per això prefereixo no presentar-ho com una certesa.

Pot ser que aquesta tradició tingui un fonament real, però, sense una documentació que permeti identificar clarament el mur, crec que és més honest deixar-ho com una possibilitat.

I precisament aquesta incertesa també forma part de la recerca històrica.

De Ricard Guillem al convent i fins a El Paraigua

El que més m'agrada d'aquesta història és pensar en totes les Barcelones que poden haver existit en un mateix lloc.

Primer, la Barcelona medieval en què va viure Ricard Guillem.

Segles més tard, el convent de l'Ensenyança.

I avui, un local com El Paraigua, que encara conserva elements arquitectònics que ens recorden que aquell espai té una història molt més antiga que la que veiem a primera vista.

Quan passegem per Barcelona, sovint passem davant d'un carrer, una porta o un edifici sense imaginar tot el que hi ha hagut abans.

En aquest cas, va ser una novel·la la que em va fer mirar aquell racó d'una altra manera.

Vaig començar llegint la història de Martí Barbany a Te daré la tierra i vaig acabar buscant el personatge real que hi havia darrere: Ricard Guillem.

I així és com una novel·la pot convertir-se en una porta per descobrir la història real.

Perquè, de vegades, una novel·la és només el començament d'un viatge al passat.

Fonts consultades:

- José Enrique Ruiz-Domènec, Ricard Guillem o el somni de Barcelona, Edicions 62, 2001.

- Entrevista a Chufo Lloréns sobre Te daré la tierra, 2008.

- El País, «A la sombra de 'La catedral...'», 24 de març de 2008.

- Informació històrica i arquitectònica d'El Paraigua i del Pas de l'Ensenyança

Carrer Pas de l'Ensenyança.

Convent de l’Ensenyança (Quarterons Garriga i Roca Nº 8), 1858. ( Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona)