Tortosa i les dones de l’Aixa: entre la història i la llegenda

Anton van der Wyngaerde. 1563. Biblioteca Nacional d'Àustria.

Hi ha històries que arriben fins a nosaltres com si fossin una part més del nostre passat, però quan intentem anar una mica més enllà descobrim que entre els fets documentats i la tradició hi ha una frontera difícil de delimitar.

Fa poc vaig conèixer una d'aquestes històries a través de la novel·la El juramento de Tortosa, de Verónica Martínez Amat. No havia sentit parlar mai de les dones de Tortosa que, segons la tradició, haurien participat en la defensa de la ciutat, ni de l'anomenada Ordre de l'Aixa.

La història em va despertar la curiositat i vaig començar a investigar què hi havia realment darrere d'aquesta llegenda.

I aquí és on la història de Tortosa es torna especialment interessant.

Tortosa, 1148

Per entendre aquesta història hem de tornar al segle XII.

L'any 1148, Ramon Berenguer IV va emprendre la conquesta de Tortosa, una ciutat estratègica situada a la vora de l'Ebre i que havia estat sota domini musulmà durant més de quatre segles.

El setge va començar l'1 de juliol de 1148 i es va allargar durant uns sis mesos. Finalment, el 30 de desembre, Tortosa va capitular.

Aquest episodi està ben documentat. Hi van participar diferents forces i aliats de Ramon Berenguer IV, entre ells els templers i contingents genovesos. Els Annals genovesos de Caffaro i diversos documents redactats durant el mateix setge constitueixen algunes de les fonts importants per conèixer la conquesta.

Després de la capitulació es van establir les bases de la nova Tortosa cristiana, amb les capitulacions pactades amb els habitants musulmans i les cartes de poblament de 1148 i 1149.

Fins aquí, doncs, ens movem dins d'una història perfectament documentada.

Però després apareix una altra història.

Les dones de Tortosa

Segons una tradició que es va transmetre posteriorment, després de la conquesta els homes de Tortosa haurien sortit de la ciutat per continuar les campanyes militars.

La ciutat hauria quedat en una situació vulnerable i els musulmans haurien intentat recuperar-la.

I és aquí quan entren en escena les dones.

Segons la llegenda, les dones de Tortosa haurien decidit participar en la defensa de la ciutat. Armades amb destrals, haurien contribuït a rebutjar l'atac.

La tradició també parla d'una dona, Marina de Miravall, que hauria encapçalat les tortosines.

El seu valor hauria estat recompensat per Ramon Berenguer IV amb la creació de l'Ordre de l'Aixa, una distinció reservada a les dones que havien participat en aquella defensa.

Una història extraordinària.

Però també una història que hem de mirar amb cautela.

Història o llegenda?

Quan vaig començar a buscar informació, una de les primeres coses que em va cridar l'atenció és que la pròpia Gran Enciclopèdia Catalana defineix l'Ordre de l'Aixa com una institució que, segons una tradició tardana, hauria estat fundada cap al 1150 per Ramon Berenguer IV.

I encara va més enllà: qualifica aquesta tradició de poca credibilitat.

Això no significa que puguem afirmar que les dones de Tortosa no van participar mai en cap tasca de defensa.

El que significa és que no disposem de fonts medievals que permetin confirmar l'episodi tal com ens ha arribat.

Les fonts contemporànies o properes als fets que documenten la conquesta de Tortosa expliquen el setge i la capitulació, però no hi he trobat documentada aquesta història de les dones armades amb destrals ni la fundació de l'Ordre de l'Aixa.

I aquesta diferència és important.

Una cosa és el que podem demostrar documentalment i una altra és el que una ciutat ha conservat en la seva memòria al llarg dels segles.

La destral de les tortosines

La tradició de l'Aixa, però, no ha desaparegut.

Segons la tradició, la destral es va convertir en el símbol d'aquest episodi i va quedar vinculada a la memòria de les dones tortosines.

La Biblioteca Marcel·lí Domingo conserva una bibliografia considerable dedicada a aquesta història. Entre les obres hi trobem Origen de la Orden del Hacha, de Salvador Blanch Balagué, publicada el 1948, i Tortosa i l'Ordre de l'Aixa, de Ramon Miravall, publicada per Rafael Dalmau el 1968.

També hi ha estudis posteriors, com Reconquista de Tortosa y origen del hacha, de Salvador Blanch Sabaté, de 1973.

És interessant observar que la mateixa biblioteca classifica aquestes obres relacionades amb l'Ordre de l'Aixa dins de les llegendes i el folklore de Tortosa i les Terres de l'Ebre.

Això ens diu molt sobre la naturalesa d'aquesta història.

No és simplement una invenció moderna, però tampoc podem tractar-la com si disposéssim d'un document del segle XII que demostrés que l'ordre va ser creada per Ramon Berenguer IV.

Una tradició que forma part de la història

Hi ha una cosa que m'interessa especialment d'aquest tipus d'històries.

Quan descobrim que un episodi no està documentat com pensàvem, podríem tenir la temptació de descartar-lo i dir simplement que és una llegenda.

Però crec que també podem mirar-ho d'una altra manera.

Les llegendes formen part de la història perquè ens expliquen com una comunitat ha volgut recordar el seu passat.

En el cas de Tortosa, la tradició va conservar la memòria d'unes dones valentes que, en un moment de perill, haurien defensat la seva ciutat.

Potser no podem saber amb exactitud què va passar aquell dia.

Potser les dones de Tortosa van participar realment en alguna mena de defensa i, amb el pas dels segles, el record es va transformar en una història molt més concreta i espectacular.

O potser la llegenda va néixer posteriorment per explicar l'origen d'un privilegi o d'una tradició que ja existia.

No ho podem afirmar.

El que sí que sabem és que la història de les dones de l'Aixa va acabar formant part de la memòria de Tortosa.

I això també és història.

El llibre que em va portar fins a Tortosa

Tot aquest recorregut el vaig iniciar amb una novel·la.

El juramento de Tortosa recrea aquesta història i em va fer descobrir un episodi del passat català que desconeixia completament.

I és precisament això el que m'agrada de les novel·les històriques: de vegades no només ens expliquen una història, sinó que ens obren una porta per anar més enllà del llibre.

En aquest cas, aquella porta em va portar fins a Tortosa l'any 1148, fins a un llarg setge, fins a Ramon Berenguer IV i fins a una curiosa tradició sobre unes dones que, segons la llegenda, van agafar les armes per defensar la seva ciutat.

No sabem fins a quin punt aquella escena va passar tal com ens l'han explicada.

Però sabem que la història ha sobreviscut.

I potser aquesta és la part més fascinant: descobrir que, de vegades, entre la història i la llegenda també hi ha una altra història que val la pena investigar.

Fonts consultades:

- Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa — bibliografia sobre la conquesta de Tortosa i l'Ordre de l'Aixa.

- Gran Enciclopèdia Catalana, entrada «Orde de l’Aixa».

- Enciclopèdia Catalana, «El bisbat de Tortosa a l’edat mitjana».

- Ramon Miravall, Tortosa i l’Ordre de l’Aixa, Rafael Dalmau, 1968.

- Salvador Blanch Balagué, Origen de la Orden del Hacha, 1948.

- Salvador Blanch Sabaté, Reconquista de Tortosa y origen del hacha, 1973.