 |
| Diligències a l’antic passeig Wilson, a Sant Quintí de Mediona. Fotografia de la col·lecció Roisin, conservada a l’Arxiu Històric Fotogràfic de l’IEFC. La datació proposada per l’arxiu és aproximada: anys deu, vint o trenta del segle XX. |
Abans que els autobusos es convertissin en un mitjà de transport habitual, els desplaçaments entre pobles i ciutats depenien, en bona part, dels carruatges tirats per cavalls. Les diligències permetien viatjar entre poblacions, encara que els trajectes fossin llargs i estiguessin condicionats per l’estat dels camins i les carreteres.
A Sant Quintí de Mediona, aquest sistema de transport va tenir una història vinculada a la família Barris, que durant diverses dècades es va dedicar al transport de viatgers.
De Sant Quintí a Barcelona
Segons la recopilació històrica dedicada a l’empresa de transport de la família Barris, Joan Barris Novell va establir l’any 1870 una línia de diligències que unia Sant Quintí de Mediona amb Barcelona.
Aquell servei facilitava els desplaçaments i les comunicacions amb altres poblacions. El viatge es feia amb carruatges tirats per cavalls, en una època en què els mitjans de transport tradicionals encara tenien un paper important en les comunicacions entre moltes poblacions.
L’any 1893, el seu fill Facund Barris Puigdengolas va heretar la línia. Amb el temps, el recorregut es va reduir i el servei va passar a unir Sant Quintí de Mediona amb Sant Sadurní d’Anoia.
La parada de Sant Quintí es trobava davant de la casa de la família Barris, i les cotxeres ocupaven els baixos de l’edifici. Segons la mateixa documentació, les diligències tenien una distribució interior que recordava dos pisos i eren arrossegades per tres cavalls.
L’arribada dels autobusos
El transport per carretera va començar a transformar-se amb l’aparició dels vehicles de motor. La família Barris també es va adaptar a aquesta nova realitat.
L’any 1910, Facund Barris va substituir les diligències per autobusos amb capacitat per a dotze viatgers. Segons la informació recollida sobre l’empresa, el servei continuava unint Sant Quintí de Mediona amb Sant Sadurní d’Anoia i el preu del viatge era d’una pesseta per persona.
Aquest canvi va representar una nova etapa en les comunicacions de la vila. Els carruatges tirats per cavalls deixaven pas als vehicles de motor, que transformarien progressivament la manera de viatjar.
Quan Facund Barris va morir, l’any 1921, el seu fill Jaume Barris Fàbregas es va fer càrrec de la línia i dels vehicles. La documentació consultada indica que va continuar amb el servei durant uns anys més, tot i que no permet establir amb seguretat la data exacta en què la família va deixar de gestionar-lo.
La fotografia que acompanya aquest article ens acosta als mitjans de transport d’aquella època. Tanmateix, l’arxiu no identifica els propietaris dels vehicles ni n’estableix l’any exacte, de manera que no podem assegurar que les diligències fotografiades pertanyessin a la família Barris.
Un servei que va continuar evolucionant
La història del transport de viatgers a Sant Quintí no es va acabar amb les diligències ni amb els primers autobusos de la família Barris.
Una notícia administrativa publicada el 1955 recull la sol·licitud d’una concessió per establir una línia regular d’autobusos entre Barcelona i Sant Quintí de Mediona. El document obria un període d’informació pública, però no demostra, per si mateix, que la concessió s’arribés a materialitzar en el servei proposat.
La història d’aquest transport ens permet recordar que, molt abans dels autobusos actuals, hi havia hagut diligències, cavalls, cotxeres i persones que feien possible viatjar entre poblacions.
A través de la trajectòria de la família Barris podem resseguir una part d’aquesta evolució: dels carruatges tirats per cavalls als primers autobusos, en una transformació que va canviar progressivament la manera de desplaçar-se i de comunicar-se amb els pobles veïns.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada