![]() |
| Inauguració de la línia del tramvia. |
Els mitjans de transport també poden explicar-nos històries de vida, de feina i d’estiueig. El tramvia que unia Mataró i Argentona n’és un bon exemple. Durant gairebé quaranta anys, aquest petit tramvia va formar part de la vida quotidiana de moltes persones i va connectar dues poblacions que, tot i ser properes, tenien realitats ben diferents.
El 27 de maig de 1928 es va inaugurar la línia de tramvia elèctric entre Mataró i Argentona, gestionada per la companyia TRANMASA. Aquell dia va ser tot un esdeveniment: els vehicles van ser beneïts i centenars de persones van sortir als carrers per assistir a la inauguració.
Un dels tramvies que van començar a circular aquell dia era el número 1. En total, la línia va iniciar el servei amb tres vehicles, que ben aviat es van veure insuficients davant l’èxit que va tenir el nou mitjà de transport.
El que potser poca gent sap és que, fora de Barcelona, només hi va haver dues línies de tramvia elèctric a Catalunya: la de Mataró–Argentona i la de Montgat–Tiana. Totes dues van ser impulsades per l’empresari Antoni Gaillard Cluchier, que apostava per la modernització del transport i per una millor comunicació entre les poblacions.
Un tramvia per anar a treballar i també per estiuejar
El servei va tenir molt bona acollida. Al cap d’un any es va incorporar un quart vehicle, més gran i còmode, per donar resposta a l’augment de passatgers, especialment durant la temporada d’estiueig.
Era conegut popularment com el Gross, i es va convertir en un dels tramvies més característics de la línia.
Argentona s’havia convertit en un lloc d’estiueig apreciat per les seves fonts i pel seu entorn, i entre les persones que hi passaven temporades hi havia figures destacades de la cultura catalana, com Eugeni d’Ors, Pompeu Fabra o Josep Puig i Cadafalch.
Però el tramvia no servia només per als estiuejants. També era utilitzat cada dia per persones que es desplaçaven entre Argentona i Mataró per anar a treballar, especialment treballadores de les fàbriques tèxtils.
Els tramvies circulaven amb una freqüència aproximada de trenta minuts, facilitant aquests desplaçaments quotidians.
M’agrada imaginar aquells trajectes: persones que compartien durant uns minuts un mateix vagó de fusta, converses, silencis i mirades, mentre el tramvia avançava entre les dues poblacions.
Una línia que va anar creixent
Amb el pas dels anys, especialment durant els anys cinquanta, el servei va anar augmentant i la flota es va ampliar.
A principis dels anys seixanta es van incorporar nous vehicles, però alguns van tenir problemes de funcionament i no van arribar a prestar servei amb normalitat durant gaire temps.
La línia encara semblava tenir futur, però els temps estaven canviant. L’autobús i el transport per carretera anaven guanyant protagonisme, mentre el tramvia començava a quedar enrere.
La rierada que va posar fi al servei
El final definitiu va arribar l’any 1965.
El 9 d’octubre d’aquell any, una forta rierada va provocar greus desperfectes a la línia. L’aigua va destruir el pont de la riera d’Argentona i va inundar les cotxeres i la subcentral elèctrica.
Els danys van ser tan importants que el servei ja no es va poder reprendre amb normalitat i la línia va ser substituïda per autobusos.
Així, després de gairebé quaranta anys de servei, el tramvia Mataró–Argentona va desaparèixer.
Els tramvies que van sobreviure
Tot i la desaparició de la línia, alguns dels seus vehicles han sobreviscut i ens permeten conservar-ne el record.
El tramvia número 1 va ser restaurat per la Fundació Museu del Transport i l’any 1998 va participar en l’exposició commemorativa del 150è aniversari del ferrocarril a Barcelona. Actualment forma part del patrimoni històric de la Fundació TMB.
A Argentona també es conserva el cotxe número 2, exposat com a record d’aquella antiga línia.
I si observes amb atenció pels carrers d’Argentona, encara hi ha alguns rastres que recorden el pas del tramvia.
Potser avui ens costa imaginar que aquests carrers van veure circular durant dècades uns tramvies de fusta plens de passatgers, però aquells vehicles van formar part de la vida quotidiana de tota una generació.
Aquest tramvia no només connectava dues poblacions; connectava històries.
I algunes, com aquesta, encara es poden descobrir si sabem mirar el paisatge amb els ulls del passat.
Fonts consultades:
- Fundació TMB – Patrimoni històric: Tramvia de Mataró a Argentona.
- Diputació de Barcelona – Mapes de Patrimoni Cultural: Tramvia Mataró-Argentona.
- Ajuntament d’Argentona – El tramvia.
- Ferran Armengol, M. Àngels Haro i Carme Urquiola, El tramvia Mataró-Argentona (Síntesi històrica 1928-1965), L’Aixernador Edicions, 1992.
Fotografies i materials gràfics d’època: TMB.
Els tramvies de Mataró-Argentona










.jpg)
.jpg)

Comentaris
Publica un comentari a l'entrada