El tramvia elèctric entre Mataró i Argentona: un viatge al passat

Inauguració de la línia del tramvia.

Els mitjans de transport poden explicar-nos històries de vida, de feina i de vacances. El tramvia que unia Mataró i Argentona n’és un bon exemple. No era només un vagó sobre rails: era un espai compartit on coincidien obreres del tèxtil, estiuejants il·lustres, estudiants, nens i anècdotes que es creuaven entre dues poblacions ben diferents.

El tramvia número 1, en concret, va ser un dels tres que es van posar en marxa el 27 de maig de 1928, quan es va inaugurar la línia sota la gestió de TRANMASA. Aquell dia va ser tot un esdeveniment, amb la benedicció dels vehicles, centenars de mataronins als carrers i autoritats del règim de Primo de Rivera ocupant la primera fila.

El que potser poca gent sap és que, fora de Barcelona, només hi va haver dues línies de tramvia elèctric a tot Catalunya: la de Mataró–Argentona i la de Montgat–Tiana. Totes dues van ser impulsades per l’empresari Antoni Gaillard Cluchier, que veia clar que connectar pobles i ciutats amb tramvies elèctrics era mirar cap al futur.

El servei va tenir molt bona acollida. Al cap d’un any ja s’hi afegia un quart vehicle, més gran i còmode, per donar resposta a l’augment d’estiuejants que arribaven a Argentona a buscar aire pur i calma. Entre ells, personatges com Eugeni d’Ors, Pompeu Fabra o Puig i Cadafalch, que trobaven inspiració a la Font Picant.

Els tramvies circulaven cada mitja hora, cosa que anava molt bé per a les treballadores que pujaven cada dia a les fàbriques de Mataró. Em costa no imaginar-me aquells trajectes: mirades, silencis, converses breus entre classes socials diferents però compartint espai dins d’un vagó de fusta que bressolava dues realitats.

Amb el pas dels anys, i sobretot als anys cinquanta, el servei va créixer: es van arribar a tenir sis tramvies en funcionament. El 1962, es van comprar dos més, però no van arribar a circular mai com calia: avaries constants i rendiment insuficient els van deixar apartats.

Però el principi del final va arribar el 1965, no pas per manca d’ús, sinó per una rierada devastadora. L’aigua va destruir el pont, va fer malbé les cotxeres i va inundar la central elèctrica. Els danys van ser tan grans que el servei no es va reprendre mai més. El tramvia va ser substituït per autobusos i, el 9 d’octubre de 1965, es va posar fi a una etapa.

Tot i això, la història no acaba aquí.

El tramvia número 1 va tenir una segona vida: va ser restaurat i el 1998 va tornar a circular (encara que simbòlicament) durant l’exposició del 150è aniversari del ferrocarril a Barcelona. Avui encara se’n poden veure tres vehicles: un a la Plaça Nova d’Argentona, un altre a la Plaça Granollers de Mataró i el tercer al Museu del Ferrocarril de Catalunya. I si observes bé pels carrers d’Argentona, encara queden rastres de les antigues vies.

Aquest tramvia no només connectava dues poblacions; connectava històries. I algunes, com aquesta, encara es poden escoltar si pares l’orella.

Fonts consultades:

Fundació TMB – Patrimoni històric: Tramvia de Mataró a Argentona.

Arxius gràfics i materials diversos d’època (autor desconegut). TMB.

Viquipèdia sobre el tramvia Mataró–Argentona.

Els tramvies de Mataró-Argentona

A causa del gran nombre d'estiuejants a la vila d'Argentona, la Companyia va incorporar un nou tramvia, el número 4, que va ser inaugurat el 1929, amb el sobrenom del Gross, sent un dels més grans i luxosos.