Del Mar de Tetis al Mediterrani: salts geològics i mines de sal

Mapa que mostra la ubicació de Tetis, entre Laurasia i Gondwana. Viquipèdia.

Quan mirem el Mediterrani avui, sembla un mar etern, però la seva història està marcada per canvis espectaculars que connecten continents, muntanyes, oceans i fins i tot les nostres mines de sal. Tot comença amb un mar que ja no existeix: el Mar de Tetis.

El Mar de Tetis: el predecessor del Mediterrani

Fa uns 250 milions d’anys, durant el Mesozoic, el Mar de Tetis separava Laurasia al nord i Gondwana al sud. Era profund, ric en vida marina i clau en la formació de sediments que avui es poden veure en roques dels Pirineus, els Alps i els Apennins. A mesura que les plaques tectòniques es movien, aquest mar es va tancar parcialment, deixant lloc al proto-Mediterrani.

La crisi de salinitat i l’Estret de Gibraltar

Fa uns 6 milions d’anys, el Mediterrani va viure la Crisi de Salinitat Messiniana. L’Estret de Gibraltar es va tancar temporalment, i el mar es va assecar gairebé completament, deixant grans dipòsits de sal. Aquesta sal es va acumular en grans quantitats i encara avui és visible en roques i jaciments a tot el litoral mediterrani.

Les mines de sal de Catalunya

Un exemple clar són les mines de sal de Cardona, on la sal va quedar atrapada fa milions d’anys. Aquestes mines són un vestigi directe dels antics episodis de salinitat del Mediterrani. La sal que avui extreiem va ser formada per l’evaporació d’aquests mars antics, connectant la geologia global amb la història econòmica local.

Altres jaciments de Catalunya, com els de Súria i les coves interiors de la conca mediterrània, també són testimonis d’aquells processos geològics. Cada grumoll de sal ens recorda que el Mediterrani no sempre va ser com el coneixem: va ser un mar que es va assecar i tornar a omplir, canviant el paisatge i la vida al seu voltant.

El Mediterrani que coneixem avui

Després de la reobertura de Gibraltar, fa uns 5,3 milions d’anys, el Mediterrani es va tornar a inundar completament, establint el mar quasi tancat que tenim ara. Cada onada que toca la costa catalana és un record d’un mar antic, el Tetis, que va connectar mons i va deixar registres de sal que encara avui podem explorar a Cardona i altres mines de Catalunya.

Curiositat: Les mines de sal de Cardona tenen més de 8 milions de tones de sal, i la seva formació està directament relacionada amb els processos geològics que van afectar el Mediterrani durant milions d’anys.

Fonts i bibliografia:

- Model tectònic de plaques per al Paleozoic i el Mesozoic, basat en límits dinàmics de plaques i tomografia del mantell. Earth and Planetary Science Letters, 196(1–2), 17–33.

- La conca de la Mediterrània Occidental: Tethys o Atlàntic? Earth-Science Reviews, 57(1–2), 1–72.

- Dessecació del Mediterrani al Miocè tardà. Nature, 242, 240–244.

- Cronologia, causes i desenvolupament de la crisi de salinitat messiniana. Nature.

Paleogeografia de la regió mediterrània durant l'Oligocè. Paratetis es va tancant (al sud d'Europa) i és substituït pel mar Mediterrani (al nord d'Àfrica). Viquipèdia.