Del mar de Tetis a les muntanyes de sal de Catalunya

Gravat de Cardona i la Muntanya de Sal per Alexandre de Laborde a la seva obra Voyage pittoresque et historique de l'Espagne (1806-1820) BNE.    

Quan mirem el Mediterrani avui, costa imaginar que el paisatge que coneixem és només l’últim capítol d’una història molt més antiga.

Abans que existís el Mediterrani actual, aquesta part del món va passar per oceans, mars interiors, moviments de plaques, muntanyes que es van aixecar i conques que es van assecar. I alguns d’aquells processos encara els podem veure avui en llocs tan propers com Cardona o Súria.

Per entendre aquesta història hem de viatjar milions d’anys enrere.

Quan existia el mar de Tetis

Fa centenars de milions d’anys, el planeta tenia una configuració molt diferent de l’actual. Entre les grans masses continentals s’estenia el mar de Tetis, un enorme oceà que va tenir un paper important en la història geològica d’Europa i del nord d’Àfrica.

Amb el moviment de les plaques tectòniques, la configuració dels continents va anar canviant. El Tetis es va anar transformant i tancant progressivament, mentre sorgien noves conques i mars.

A Catalunya, aquests grans moviments tectònics acabarien tenint conseqüències decisives. La col·lisió entre les plaques Ibèrica i Europea va contribuir a la formació dels Pirineus i va transformar profundament el territori.

Però encara faltaven molts milions d’anys perquè aparegués el Mediterrani que coneixem avui.

Del Tetis al Mediterrani

Fa aproximadament 20 milions d’anys, la configuració de la Mediterrània occidental ja començava a assemblar-se més a l’actual. L’antic golf de Tetis havia quedat pràcticament desconnectat de l’oceà i s’havia convertit en una mar interior, la Paleomediterrània.

Al mateix temps, els moviments tectònics continuaven modificant la zona. Es van formar fosses i noves conques, i l’extrem oriental de la península Ibèrica va començar a relacionar-se amb la Mediterrània occidental que coneixem avui.

Però la història del Mediterrani encara ens reservaria un dels episodis més extraordinaris de la seva història.

La crisi de salinitat messiniana

Fa entre 5,97 i 5,33 milions d’anys, el Mediterrani va viure la coneguda Crisi de Salinitat Messiniana.

La connexió amb l’Atlàntic es va reduir considerablement i l’entrada d’aigua ja no compensava les enormes pèrdues provocades per l’evaporació. El Mediterrani es va convertir en una gran conca hipersalina i es van formar enormes quantitats d’evaporites, entre elles guix i sal.

Durant molt de temps s’ha explicat aquest episodi com un Mediterrani que gairebé es va assecar completament. Actualment, però, la qüestió és més complexa i els científics continuen estudiant com es va produir exactament aquella acumulació extraordinària de sal.

Finalment, fa uns 5,33 milions d’anys, la connexió amb l’Atlàntic es va restablir i les aigües atlàntiques van tornar a entrar a la conca mediterrània. Aquest episodi és conegut com la inundació zancliana.

I aquí podríem pensar que la història de la sal catalana està relacionada amb aquell episodi.

Però no.

La sal de Cardona és molt més antiga

La Muntanya de Sal de Cardona guarda una història molt anterior a la crisi messiniana.

Les seves sals es van formar fa aproximadament 40 milions d’anys, durant l’Eocè. En aquella època, la zona de l’actual Catalunya central formava part d’una conca on l’aigua marina havia quedat progressivament més confinada.

L’evaporació va provocar la concentració de les sals i, durant diferents episodis, es van anar formant grans dipòsits d’evaporites. La sal de Cardona és principalment halita, és a dir, sal gemma, i també conté altres minerals, com la silvita.

Amb el pas del temps, aquests enormes dipòsits van quedar coberts per altres sediments.

Però la història no acabava aquí.

Una muntanya de sal que va sortir a la superfície

La sal té una característica molt particular: és un material plàstic i menys dens que moltes de les roques que té al damunt.

Sotmesa a la pressió i als moviments tectònics, va començar a ascendir lentament cap a la superfície. Aquest procés va donar lloc al diapir salí de Cardona, que va portar a la superfície materials que es trobaven a centenars de metres de profunditat.

El resultat és un dels paisatges geològics més espectaculars de Catalunya: la Muntanya de Sal de Cardona.

I no és un cas aïllat.

Cardona, Súria i la gran conca salina

Els dipòsits salins de Cardona formen part d'una extensa formació evaporítica de la Depressió Central Catalana.

També trobem estructures salines a Súria i en altres punts de la comarca del Bages. A Súria, per exemple, existeix un altre diapir salí relacionat amb la mateixa formació geològica.

Milions d’anys després de la seva formació, aquelles sals acabarien tenint una enorme importància per als habitants d’aquest territori.

La sal de Cardona ja era coneguda i explotada fa més de dos mil anys, molt abans que la mineria moderna transformés definitivament el paisatge.

Una història escrita a les roques

Quan pensem en la sal, probablement pensem en una cosa quotidiana que tenim a la cuina.

Però la sal de Cardona ens recorda que fins i tot els elements més senzills poden guardar una història extraordinària.

La Muntanya de Sal no és només una antiga mina. És el resultat visible d’un món que ja no existeix: una conca marina de fa uns 40 milions d’anys, l’evaporació de les seves aigües, l’acumulació de minerals, els moviments de l’escorça terrestre i, finalment, l’ascens lent d’aquelles sals fins a la superfície.

I mentre avui contemplem el Mediterrani, les roques de Cardona ens permeten mirar encara més enrere.

Perquè sota els nostres peus hi ha un paisatge antic que no podem veure, però que la geologia ha conservat.

Només cal saber mirar les roques per descobrir que també elles tenen memòria.

Fonts:

Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), Història geològica de Catalunya.

Museu Virtual de la Universitat de Barcelona, Sal de Cardona: roca sedimentària evaporítica.

Enciclopèdia Catalana, Història Natural dels Països Catalans.

Nature, estudis sobre la Crisi de Salinitat Messiniana.

Universitat de Barcelona, estudis sobre el diapir salí de Cardona.

Mapa que mostra la ubicació de Tetis, entre Laurasia i Gondwana. Viquipèdia.

Paleogeografia de la regió mediterrània durant l'Oligocè. Paratetis es va tancant (al sud d'Europa) i és substituït pel mar Mediterrani (al nord d'Àfrica). Viquipèdia.