El fotògraf català que va testificar a Nuremberg

Francesc Boix i Campo va viure dedicat al seu compromís per la defensa de les llibertats. Va tenir una vida curta però molt intensa. Amb l’esclat de la Guerra Civil espanyola, es va iniciar com a reporter gràfic. L’any 1939 va exiliar-se a França i, després de la seva estada en diferents camps de refugiats, va ser capturat per l’exèrcit alemany i deportat a Mauthausen. Va morir l’any 1951 a París, amb només 30 anys d’edat. (Memorial Democràtic).

Francesc Boix i Campo va viure dedicat al seu compromís amb la defensa de les llibertats. Va tenir una vida curta però molt intensa. Amb l’esclat de la Guerra Civil espanyola, es va iniciar com a reporter gràfic. L’any 1939 va exiliar-se a França i, després de passar per diferents camps de refugiats, va ser capturat per l’exèrcit alemany i deportat a Mauthausen. Va morir a París el 7 de juliol de 1951, amb només 30 anys.

Hi ha històries que, tot i ser tràgiques, ens parlen de coratge i de memòria. Una d’aquestes és la de Francesc Boix, un jove barceloní que, amb només trenta anys de vida, va aconseguir deixar una empremta inesborrable a la història del segle XX.

Nascut al Poble-sec el 31 d'agost de 1920, Boix va créixer entre càmeres i reveladors gràcies al seu pare. Quan va esclatar la Guerra Civil, encara molt jove, ja feia fotografies per a publicacions republicanes. La derrota el va portar a l’exili a França, i d’allà, als camps de refugiats i finalment al camp de concentració de Mauthausen.

Però allò que havia après amb la fotografia li va permetre continuar treballant dins del camp i, al mateix temps, contribuir a conservar una part de la memòria del que hi estava passant. Els nazis el van destinar al Servei d’Identificació del camp, on treballava amb material fotogràfic. Des d’allà, amb la complicitat d’altres deportats, Boix i els seus companys van aconseguir sostreure i amagar milers de negatius que documentaven la realitat de Mauthausen i les atrocitats comeses pels nazis.

Quan Mauthausen va ser alliberat el maig de 1945, aquelles fotografies es van convertir en una prova de gran valor. Boix va ser cridat a declarar davant del Tribunal Militar Internacional de Nuremberg els dies 28 i 29 de gener de 1946. El seu testimoni va contribuir a demostrar la presència de dirigents nazis al camp i a explicar l’origen i el significat de les fotografies. Poc després, també va declarar a Dachau davant el tribunal militar nord-americà que jutjava responsables de Mauthausen.

Després de la guerra, Francesc Boix va continuar treballant com a fotoperiodista a París. Va col·laborar amb diverses publicacions i va fotografiar manifestacions, actes polítics i diferents esdeveniments relacionats amb l’exili republicà. Però la salut, malmesa pels anys de deportació, es va anar deteriorant.

Va morir a l’hospital Rothschild de París el 7 de juliol de 1951 i va ser enterrat al cementiri de Thiais. 

Avui el recordem com el fotògraf de Mauthausen, però també com un testimoni que va aconseguir convertir la fotografia en una eina contra l’oblit. Els seus negatius i una part important del seu llegat es conserven al Museu d’Història de Catalunya, que custodia el fons Amical de Mauthausen-Francesc Boix i Campo.

La seva història ens recorda que, de vegades, una fotografia pot explicar allò que les paraules no aconsegueixen transmetre. I que conservar aquestes imatges també és una manera de conservar la memòria de les persones que van patir aquella barbàrie.

Fonts consultades: 

- Museu d’Història de Catalunya.

- Arxiu Nacional de Catalunya.

- Memòria Democràtica – Generalitat de Catalunya

👉Podeu consultar el llegat fotogràfic de Francesc Boix aquí: https://www.mhcat.cat/exposicions/exposicions_en_linia/francesc_boix_dels_camps_de_concentracio_al_fotoperiodisme/historia_del_fons

Retrat de Francesc Boix amb una boinam, un braçal i la màquina leica penjant del coll. El braçal era un distintiu de premsa. Mauthausen (Àustria), maig del 1945. MHC.