El fotògraf català que va testificar a Nuremberg

Francesc Boix i Campo va viure dedicat al seu compromís per la defensa de les llibertats. Va tenir una vida curta però molt intensa. Amb l’esclat de la Guerra Civil espanyola, es va iniciar com a reporter gràfic. L’any 1939 va exiliar-se a França i, després de la seva estada en diferents camps de refugiats, va ser capturat per l’exèrcit alemany i deportat a Mauthausen. Va morir l’any 1951 a París, amb només 30 anys d’edat. (Memorial Democràtic).

Hi ha històries que, tot i ser tràgiques, ens parlen de coratge i de memòria. Una d’aquestes és la de Francesc Boix, un jove barceloní que, amb només trenta anys de vida, va aconseguir deixar una empremta inesborrable a la història del segle XX.

Nascut al Poble-sec el 1920, Boix va créixer entre càmeres i reveladors gràcies al seu pare. Quan va esclatar la Guerra Civil, amb només setze anys, ja feia fotografies per a publicacions republicanes. La derrota el va portar a l’exili a França, i d’allà, als camps de refugiats i finalment al pitjor dels destins: el camp de concentració de Mauthausen.

Però allò que havia après amb la fotografia li va salvar la vida... i ens va deixar un testimoni únic. Els nazis el van assignar al laboratori fotogràfic del camp. Des d’allà, amb un valor immens, Boix i alguns companys van aconseguir robar i amagar milers de negatius que mostraven les atrocitats comeses: la fam, les execucions, les visites dels jerarques nazis.

Quan Mauthausen va ser alliberat el maig de 1945, aquelles fotografies es van convertir en una prova clau. Boix va testificar als judicis de Nuremberg i Dachau, mostrant al món allò que molts volien amagar. Les seves imatges van ser irrefutables: la memòria visual del crim.

Després de la guerra, Francesc Boix va continuar fent de fotoperiodista a París, retratant manifestacions, actes polítics i la vida quotidiana. Però la salut, malmesa pels anys de deportació, el va vèncer aviat. Va morir el 1951, amb només trenta anys.

Avui el recordem com el fotògraf de Mauthausen, el jove que va desafiar els botxins amb una càmera i que va deixar al món un llegat de justícia i memòria. El seu arxiu es conserva al Museu d’Història de Catalunya i continua sent un recordatori viu de fins on pot arribar el compromís d’una persona.

Fonts consultades: 

- Museu d’Història de Catalunya.

- Arxiu Nacional de Catalunya.

- Memòria Democràtica – Generalitat de Catalunya

👉Podeu consultar el llegat fotogràfic de Francesc Boix aquí: https://www.mhcat.cat/exposicions/exposicions_en_linia/francesc_boix_dels_camps_de_concentracio_al_fotoperiodisme/historia_del_fons

Retrat de Francesc Boix amb una boinam, un braçal i la màquina leica penjant del coll. El braçal era un distintiu de premsa. Mauthausen (Àustria), maig del 1945. MHC.