Ferran Sunyer: la història del matemàtic català que va desafiar les limitacions físiques

Fotos: Facultad de Matemáticas y Estadística de la Universidad de St Andrews, Escocia Logotipo de la Universidad de St. Andrews

A vegades, la vida sembla escriure històries que ni el millor novel·lista podria imaginar. La de Ferran Sunyer i Balaguer (Figueres, 1912 – Barcelona, 1967) n’és una: un home que, malgrat viure tota la seva vida amb una discapacitat física greu, va convertir-se en un matemàtic reconegut internacionalment. Sense moure’s gairebé del llit i amb el cos gairebé immòbil, va fer volar les idees més lluny que ningú.

Infància marcada per la malaltia

Ferran va néixer amb una paràlisi cerebral que li impedia caminar i, en molts moments, fins i tot utilitzar les mans amb facilitat. Els metges de l’època, pessimistes, van dir als seus pares que el nen viuria pocs anys i que mai podria portar una vida “normal”. Però la seva mare, que seria el seu gran suport fins al final, no va acceptar aquella condemna.

A casa, la família li va crear un entorn estimulant: llibres, llibres i més llibres. I Ferran, amb una intel·ligència fora de sèrie, va començar a absorbir coneixements amb una voracitat insaciable.

Autodidacta per necessitat

Com que no podia assistir regularment a l’escola, es va formar de manera autodidacta. Les matemàtiques el van captivar perquè li oferien un univers que podia explorar sense moure’s físicament: tot estava a la ment.

Amb una màquina d’escriure adaptada i l’ajuda puntual de familiars i amics, va començar a resoldre problemes complexos que molts matemàtics professionals trobaven inabastables.

El reconeixement arriba

A partir dels anys quaranta, Sunyer va començar a enviar articles a revistes científiques estrangeres. La seva especialitat era l’anàlisi matemàtica, concretament el camp de les funcions harmòniques i analítiques. Sense haver trepitjat mai una universitat com a estudiant, les seves aportacions van començar a aparèixer en publicacions internacionals.

El reconeixement més gran li arribà el 1966, quan l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona el va nomenar membre numerari. Per a ell, que sempre havia treballat des del seu llit, era una victòria simbòlica i personal immensa.

Un llegat que inspira

Ferran Sunyer va morir el 1967, poc després de rebre aquest reconeixement. Avui, la Fundació Ferran Sunyer i Balaguer preserva la seva memòria i impulsa la recerca matemàtica. El seu nom també dona títol a un premi internacional que distingeix treballs d’alta qualitat en matemàtiques.

Per què el recordem?

Perquè la seva vida és una lliçó magistral de perseverança: va demostrar que les limitacions físiques no poden frenar la ment humana quan està guiada per la passió i la determinació.

Fonts consultades: Fundació Ferran Sunyer i Balaguer i Enciclopèdia Catalana.