Un home nascut entre les muntanyes
Sant Hilari Sacalm, un poble tranquil de les Guilleries, va veure néixer el 1669 un home que la història recordaria per la seva valentia: Josep Moragues i Mas. Fill d’una família pagesa benestant, va créixer amb l’esperit de comunitat i la força de la terra, però la seva vida el portaria a les trinxeres i als camps de batalla de la Guerra de Successió.
Un líder en temps de guerra
Moragues va destacar com a coronel austriacista, lluitant pel dret de Catalunya a mantenir les seves institucions i llibertats. Va liderar tropes de miquelets, va defensar Castellciutat i es va implicar en el Pacte dels Vigatans, compromís que unia diverses forces catalanes a favor de l’arxiduc Carles d’Àustria. La seva estratègia i valentia el convertiren en un dels màxims líders militars del país.
Capturat i executat
Després de la caiguda de Barcelona l’11 de setembre de 1714, Moragues no es va rendir. Continuà la resistència fins que fou capturat el 22 de març de 1715. El 27 de març, la seva execució fou d’una crueltat extrema: descalç, amb camisa de penitent, arrossegat pels carrers, decapitat i esquarterat. El seu cap restà exposat al Portal del Mar de Barcelona durant dotze anys, advertint els catalans de la força borbònica.
Un símbol de resistència
Tot i la brutalitat de la seva mort, Moragues es va convertir en símbol de la dignitat i lluita catalana. Avui, monuments i carrers que porten el seu nom recorden la seva figura, especialment cada 11 de setembre, en la Diada Nacional de Catalunya. La seva història ens recorda que el preu de la llibertat és alt, però el llegat de la valentia perdura.
Fonts consultades:
- Viquipèdia.
- Llibres i articles sobre la Guerra de Successió a Catalunya i la resistència dels miquelets.
- Documents històrics i webs de memòria històrica catalana: lesguillerieskm0.cat, sapiens.cat
![]() |
Bust de Josep Moragues i Mas situat a un jardinet a la Pujada a la Plaça Major, Sort. Viquipèdia. |
![]() |
Monument a Josep Moragues a Sant Hilari Sacalm. Foto: Pere López. Viquipèdia. |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada