A finals del segle XVIII, la verola era una amenaça constant. Desfigurava rostres, matava milions i no coneixia fronteres. Però el descobriment de la vacuna per Edward Jenner, el 1796, va obrir una escletxa d’esperança. Per fer-la arribar als llocs més remots de l’Imperi espanyol, es va organitzar una missió sanitària sense precedents: la Reial Expedició Filantròpica de la Vacuna. Entre els seus protagonistes hi havia un metge català que, malgrat la salut fràgil, es convertiria en una llegenda: José Salvany i Lleopart.
Segons la Galeria de Metges Catalans del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, José Salvany y Lleopart va néixer a Barcelona, tot i que la data exacta continua sent incerta —probablement el 1778 o el 1779. Va iniciar la seva formació amb estudis de gramàtica, llatí, retòrica, poesia, física i filosofia, abans d’ingressar, el 1791, al Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona. Allà va destacar per la seva gran capacitat intel·lectual: substituïa cirurgians absents i obtenia la màxima qualificació en totes les assignatures fins a llicenciar-se el 1796.
La seva trajectòria professional començà a l’exèrcit com a cirurgià militar, on va servir al 4t Batalló de Guàrdies Walones, al Regiment d’Irlanda i al 5è Batalló d’Infanteria de Navarra. Era reconegut per diagnòstics encertats, tractaments precisos i operacions exitoses. Però la seva salut, fràgil des de jove, el va obligar a períodes de repòs i cures termals.
Camí cap a una missió històrica
Després d’un intent fallit d’obtenir una càtedra d’Anatomia a la Universitat d’Osca, i d’aconseguir una plaça de cirurgià al Col·legi de Cirurgia de Barcelona, Salvany va rebre l’oportunitat que marcaria la seva vida: unir-se a la Reial Expedició Filantròpica de la Vacuna (1803–1810), dirigida per Francisco Javier Balmis. Aquesta missió tenia un objectiu clar i vital: portar el vaccí contra la verola als territoris americans i asiàtics de la Corona espanyola.
El 1803, Salvany fou nomenat subdirector de l’expedició. La flota va salpar del port de La Corunya i, després d’arribar a Veneçuela, els expedicionaris es van dividir en dos grups: Balmis va continuar cap a Mèxic i Filipines, mentre que Salvany assumia el lideratge de la branca sud-americana.
Travessant continents amb el vaccí “viu”
El repte logístic era monumental: la vacuna s’havia de mantenir “viu” el virus vaccinal, inoculant-lo a un grup de nens que el transmetrien a uns altres en la següent etapa del viatge. Sense aquesta cadena humana, el vaccí s’hauria perdut en poques setmanes.
Durant gairebé set anys, Salvany i el seu equip van recórrer milers de quilòmetres per Veneçuela, Colòmbia, Equador, Perú, Bolívia i Xile. A cada ciutat important fundava juntes vacunals i centres de vacunació per assegurar la continuïtat de la campanya.
Malgrat la duresa del viatge —selva tropical, travessa dels Andes, malalties, manca de recursos—, la missió de Salvany va aconseguir immunitzar milers de persones, establint xarxes locals que durarien dècades.
Reconeixement acadèmic a Lima
El 1807, a la Universitat de San Marcos de Lima, Salvany va obtenir el títol de Batxiller i el grau de llicenciat en Medicina. També es va doctorar amb dues tesis: una sobre galvanisme i una altra sobre la vacuna. Aquests mèrits acadèmics, lluny de fer-lo aturar, el van impulsar a continuar la tasca fins a arribar a les zones més remotes del continent.
Un final lluny de casa
La salut, però, cada cop més feble, el va anar castigant. Els darrers dos anys de la seva vida va patir paludisme i tuberculosi. Malgrat les reiterades peticions a la Corona per abandonar l’expedició i obtenir un càrrec retribuït, mai va obtenir resposta favorable.
El 1810, exhaust, va arribar a Cochabamba (Bolívia) camí de Buenos Aires, el seu destí final. Allà va morir als 33 anys, lluny de la seva Barcelona natal, però deixant rere seu un llegat immens en salut pública.
Un llegat que mereix ser recordat
José Salvany y Lleopart no només va portar la vacuna de la verola a milers de persones, sinó que va demostrar que la medicina també és coratge, sacrifici i compromís. Tot i que la seva figura ha quedat sovint a l’ombra de Balmis, la seva gesta és una de les grans aventures humanitàries de la història.
Fonts consultades:
-“Josep Salvany i Lleopart”, Galeria de Metges Catalans, Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.
- Viquipèdia.
- Balmis.org.
Imatges: COMB.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada