Durant segles, la verola va ser una de les malalties més temudes del món. Milions de persones en van morir i, encara a finals del segle XVIII, les epidèmies continuaven sembrant el terror entre la població
El 1796, el metge anglès Edward Jenner va demostrar que la inoculació amb el virus de la verola vacuna podia protegir les persones contra la verola humana, una malaltia molt més greu. Uns anys més tard, la Corona espanyola va impulsar una de les primeres grans campanyes de vacunació de la història: la Reial Expedició Filantròpica de la Vacuna, coneguda com a Expedició Balmis.
Entre els seus protagonistes hi havia un cirurgià català que acabaria dedicant els últims anys de la seva vida a portar la vacuna pels territoris d’Amèrica del Sud: Josep Salvany i Lleopart.
Els primers anys
La documentació sobre el naixement de Josep Salvany no ha estat sempre coincident. Durant molt de temps, diverses fonts el van situar a Cervera i van datar el seu naixement cap al 1777 o 1778. Tanmateix, una investigació basada en el llibre de baptismes de la Catedral de Barcelona el situa a Barcelona el 19 de gener de 1774.
Fill del cirurgià Josep Salvany i Rojas i de Mariana Salvany i Lleopart, va créixer en una família vinculada a la cirurgia. Va estudiar a Barcelona i, el 1791, va ingressar al Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona, on es va formar com a cirurgià.
Un cirurgià al servei de l'exèrcit
Un cop acabats els estudis, Salvany va ingressar a l'exèrcit com a cirurgià militar. Va servir en diferents unitats, entre elles les Guàrdies Valones, el Regiment d'Irlanda i el Regiment d'Infanteria de Navarra.
La seva salut, però, era delicada i els seus problemes físics van acabar dificultant la seva carrera militar. Seria precisament aquesta salut fràgil la que, anys més tard, l'acompanyaria durant la seva extraordinària expedició per Amèrica del Sud.
El camí cap a una missió històrica
L'any 1803, Salvany va entrar a formar part de la Reial Expedició Filantròpica de la Vacuna, dirigida pel metge Francisco Javier Balmis.
L'objectiu de l'expedició era portar la vacuna de la verola als territoris d'ultramar i establir-hi una estructura que permetés continuar vacunant la població. La expedició va sortir del port de la Corunya el 30 de novembre de 1803.
Quan la missió va arribar a Amèrica, l'expedició es va dividir. Balmis va continuar cap al nord, mentre Salvany va assumir la direcció de la subexpedició destinada a Amèrica del Sud.
A partir d'aquell moment començaria un viatge extraordinari que el portaria per alguns dels territoris més difícils del continent.
Travessant continents amb el vaccí «viu»
En aquella època no existien les tècniques modernes de conservació de les vacunes. Per mantenir activa la vacuna durant els llargs trajectes, el fluid vacunal es transmetia de braç en braç entre infants, que actuaven com a portadors vius de la vacuna.
Salvany i els seus companys van recórrer bona part de l'actual Colòmbia, Equador, Perú i Bolívia, i la seva missió també es va estendre fins a altres territoris sud-americans.
El viatge va ser llarg i extraordinàriament dur. Van travessar rius, muntanyes i territoris de difícil accés, mentre Salvany continuava patint els problemes de salut que l'havien acompanyat durant anys.
Al llarg del recorregut es van realitzar milers de vacunacions i es van impulsar juntes i centres de vacunació perquè la campanya pogués continuar després de la seva partida.
Reconeixement acadèmic a Lima
Després d'arribar a Lima, Salvany va rebre el reconeixement de la Universitat de San Marcos.
El 8 de novembre de 1806 va obtenir el títol de llicenciat en Medicina i, el 30 de novembre del mateix any, es va doctorar. Aquestes dates corregeixen la data de 1807 que apareixia en algunes fonts.
Però Salvany encara no havia acabat la seva missió. El seu objectiu era continuar avançant cap al sud i portar la vacuna a nous territoris.
Un final lluny de casa
Els anys de viatge, el cansament i les malalties van anar debilitant encara més la seva salut. Tot i així, Salvany va continuar treballant i vacunant poblacions al llarg del seu recorregut.
Finalment va arribar a Cochabamba, a l'actual Bolívia, mentre es dirigia cap a Buenos Aires. Allí va morir el 21 de juliol de 1810, als 36 anys segons la data de naixement de 1774 que avui recullen diverses fonts documentals.
Josep Salvany i Lleopart havia dedicat els seus últims anys a una missió que el va portar a recórrer milers de quilòmetres per portar la vacuna de la verola a poblacions que, fins aleshores, tenien molt poques defenses davant d'una de les malalties més mortíferes del seu temps.
La història ha fet que el seu nom quedés sovint a l'ombra del de Balmis. Però darrere d'aquella gran expedició també hi havia Salvany, un cirurgià català que, malgrat la seva salut fràgil i les enormes dificultats del viatge, va continuar endavant fins al final.
Una història que mereix ser recordada.
Fonts:
PARES – Archivos Españoles: Salvany Lleopart, José (1774-1810).
Fundación Balmis – Josep Salvany i Lleopart: el vacunador que atravesaba tormentas.
Galeria de Metges Catalans.
Ministerio de Cultura – Expedición Balmis (1803-1810).
Biblioteca Complutense – Médicos Históricos Españoles.
Imatges: COMB.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada